Referéndum CAT unilateral en septiembre del 2017

L'exresponsable internacional de premsa de l'entitat unionista diu que Josep Ramon Bosch "veia Unió com un aliat"

per Jordi Borràs9 de Setembre 2015

Marcus Pučnik neix el 1965 a Hamburg. Té estudis de teologia i lingüística i des de 1994 es dedica al periodisme, actualment enfocat al terreny audiovisual. Va fer de corresponsal per diversos mitjans de comunicació durant la guerra dels Balcans, on va viure el conflicte de ben a prop. Fill de mare alemanya i pare eslovè, el seu pare, Joze Pucnik, va ser líder de l'oposició anticomunista DEMOS i un dels «pares de la independència» d'Eslovènia. Marcus Pucnik es declara antinacionalista, és soci fundador de Societat Civil Catalana (SCC) i fins al març de 2015 va ser responsable internacional de premsa d'aquesta associació.

Com va entrar en contacte amb l'unionisme? I amb SCC?
Des de setembre de 2013 tenia un projecte al cap. Fer anàlisi política en forma d'informes temàtics, perquè des del meu parer calia posar llum a diferents aspectes de la política catalana. Aquest projecte el vaig presentar a tots els partits unionistes: PP, C's, PSC i UPyD. La resposta no era dolenta però la cosa no acabava de quallar. Al final, Joaquim Coll em va parlar de Somatemps i em va posar en contacte amb Josep Ramon Bosch.

És a dir, vostè entra al món de l'associacionisme unionista a través de Joaquim Coll i és ell mateix que el posa en contacte amb una associació d'extrema dreta com Somatemps!?
Somatemps era una cosa que s'estava gestant i no se sabia què seria exactament. Només sabia que era una associació contrària al nacionalisme. És més, en aquell temps en Coll i en Bosch encara no havien establert la relació actual. Somatemps just es començava a formar. Recordo una entrevista radiofònica a Bosch on digué que els fundadors de Somatemps eren un grup d'amics: «Som pocs, som nou» va dir.

"Joaquim Coll em va parlar de Somatemps i em va posar en contacte amb Josep Ramon Bosch"

Però un cop Somatemps ja estava en marxa, Joaquim Coll va fer ponències per ells...
Potser llavors encara no quedava clar que aquesta organització tendia cap a l'extrema dreta, però durant el juliol 2014, Somatemps va fer el primer Congrés de Catalanitat Hispànica. En Coll hi va participar com a ponent d'una taula rodona. Entre els assistents, no sé si de la mateixa taula rodona, hi havia Juan Antonio Llopart, conegut ultradretà que fins fa poc va ser secretari general del partit neonazi Movimiento Social Republicano.

Així doncs, abans d'estar en contacte amb SCC ho va fer amb Somatemps a través del president de totes dues associacions, Josep Ramon Bosch, quan SCC encara no havia estat creada?
Exacte. Però cal afegir un punt perquè trobo que és un detall interessant: en un moment donat en una de les converses que vaig tenir amb en Coll per correu electrònic, li vaig dir que amb molt de gust treballaria amb el PSC, evidentment, amb C's, amb el PP... però que a partir de la dreta del PP jo tindria problemes ideològics. No vaig obtenir resposta d'aquest correu. La comunicació va continuar però, i va ser quan em va recomanar que exposés el meu projecte d'anàlisi polític a en Bosch. Amb en Bosch m'hi vaig trobar per primer cop a casa meva a principis de febrer de 2014. La visita va ser en condició de president de Somatemps. Ell tenia molt clar que volia fer una plataforma molt transversal. La idea de'n Bosch era tan transversal que jo en un moment donat li vaig preguntar si aquí hi tenia cabuda, per exemple, Plataforma per Catalunya i em va dir que sí. Jo li vaig contestar que això no convenia. No varem debatre gaire més el tema perquè vaig creure que estava sent ingenu, donant per entès que això s'arreglaria i que no hi hauria el problema de tenir-hi l'extrema dreta... quines coses!

Un aclariment: vostè no va formar mai part de Somatemps?
No, però va ser així com vaig entrar en contacte amb la futura associació, SCC. En Bosch em convidar a ser soci fundador de SCC, i és quan conec els altres fundadors. No vaig participar de les reunions preparatòries de SCC, per qüestions de distància, ja que visc a més de dues hores de Barcelona. No obstant estava al corrent de tot i mantenia el contacte continu amb en Bosch i l'assessorava quan m'ho demanava.

Marcus Pučnik, soci fundador de Societat Civil Catalana
Marcus Pučnik, soci fundador de Societat Civil Catalana | JORDI BORRÀS

Vostè és un dels pocs socis fundadors de SCC. Actualment, segons dades de l'entitat, hi ha uns 75 socis i 4000 col·laboradors. Quines diferències hi ha entre la figura del col·laborador i la del soci?
Quan es persenta SCC al Teatre Victòria i pugen a l'escenari, són uns 30 o 40, entre els quals estava jo. Cal dir que a l'escenari del Victòria hi havia molta gent que no coneixia i alguns dels quals tenien un currículum polític que ignorava i que posteriorment, un any més tard, vaig anar descobrint. Després la xifra de socis va anar augmentant, a les reunions es parlava d'uns 75 socis.
Pel que fa als col·laboradors, és un concepte que es va haver d'inventar per fer veure que hi havia gent darrere. Si es limita el número de socis, perquè cada soci necessita, si no recordo malament, tres socis que l'avalin... si tens tants pocs socis però vols tenir certa incidència popular et cal una nova figura, i és quan neix la necessitat de crear la figura del col·laborador. Tot i que alguns del col·laboradors paguen quota —la mateixa que els socis, un mínim de 10 euros mensuals— aquests no tenen ni veu ni vot.

Perquè és tant limitat el número de socis?
Forma part de l'actitud de voler controlar «el tinglado». No volien complicacions. En general a SCC es fa el que decideix la junta directiva.

De dalt abaix?
A SCC es fa, per damunt de tot, el que diu Josep Ramon Bosch. No és només una anècdota el fet que ell es fa dir Mon, de Ramon... que és homònim a «món». Ell era el tot, es feia el que ell deia. Això no treu que sempre hi havia molts debats interns i que Bosch sempre mostrava respecte per les opinions dels altres.

Vostè va passar en molt poc temps de soci fundador a treballar com a responsable internacional de premsa de l'associació. Com va anar la proposta de feina?
Tot i que la meva proposta era fer informes com a analista polític, em van fitxar com a cap de premsa internacional. Té lògica: sóc periodista, de fora, parlo unes quantes llengües... Per descomptat aquesta tasca la podia realitzar. No obstant, continuava insistint en que necessitaven contingut, perquè del contingut s'extreuen els arguments.

Com a cap de premsa internacional, quins eren els teus superiors?
Primer Susana Beltrán, ja que ella era cap de secció internacional, fins a l'octubre de 2014. Després el meu superior va ser Juan Arza, que era cap de comunicació.

Quant de temps va estar treballant a SCC?
Des de principis de juny de 2014 fins a finals de març de 2015.

Quines van ser les seves impressions al llarg d'aquests mesos?
És altament irregular que després de treballar per a una organització o una empresa, et dirigeixis al públic per parlar d'aquesta experiència. Sobretot quan en parles de manera negativa. La part negativa, políticament parlant, d'aquesta experiència, m'ha portat a concloure que és d'interès públic que jo expressi les meves vivències. És a dir, jo no voldria parlar gaire del dia a dia, de la feina. Això és d'escàs interès general i faré només uns apunts al respecte. Quatre pinzellades sobre el dia a dia: desorganització, comprensible sobretot al principi. Haver de treballar amb gent bastant incompetent, amb gent que té motius que són externs a la causa... de promoció personal. Un exemple és Susana Beltrán, que ara s'ha fet candidata de C's al parlament de Catalunya.

Susana Beltrán va utilitzar SCC com a trampolí polític?
Clarament. A Susana Beltrán li interessava que ella sortís als diaris, a les conferències, a les entrevistes. Ella. Portava un clar protagonisme personal que feia patinar la part professional. Tenia un concepte tant elevat de la seva persona que només volia viatjar en primera classe! Pagant SCC, és clar. Beltrán, que en aquell moment ocupava la vicepresidència tercera de l'associació, insistia en argumentar que ja que ella gastava el seu temps, es mereixia viatjar en primera classe. Finalment es va imposar i la junta directiva li va concedir aquesta excepció. Susana Beltrán és tot ella i no la causa que diu defensar. No domina els temes, ni quan són del seu propi camp, el dret internacional. És difícil treballar amb ella, perquè va amb el temor que li puguis fer ombra, et mata les propostes i et falta a la lleialtat. Als seus companys de C's els hi desitjo molta sort.

Fa uns mesos en una entrevista a Susana Beltrán va sortir el tema que SCC tenia relació amb Podemos, però sense especificar noms. Fa pocs dies un exdirigent de Podem a Barcelona, Vicente Serrano, va fer un acte amb SCC a Tortosa. A vostè li consta relacions entre Podemos i SCC?
Sí, em consta i a més li diré que són relacions de l'esfera més alta de SCC i concretament des de la presidència, amb un sector crític de Podemos al voltant del senyor Enric Martínez, líder del corrent Podemos Unidos, que ara ha intentat i per sort, no ha aconseguit, fer una candidatura per les eleccions del Parlament sota el nom de Unidos Sí. Dic que per sort perquè tot i que respecto les corrents internes de Podemos, el senyor Martínez em sembla... és molt difícil dir-ho d'una manera precisa. Em sembla un fantasma. El contacte de Martínez em va venir directe de Josep Ramon Bosch, demanant que l'atengués en totes les seves peticions. Martínez volia que gravés uns actes de Podemos que aquells dies s'estaven realitzant durant l'octubre de 2014, però no tenia càmera per fer-ho. No vaig poder ajudar-lo perquè no tenia la càmera a Barcelona i no estava a temps d'anar-la a buscar...

"SCC volia fomentar dins de Podemos un corrent opositor, amb molt de secretisme, fins i tot usant el seu personal en nòmina"

M'està dient que a petició del president de SCC vostè havia de gravar unes conferències de Podemos?!
Sí. Pels interessos del senyor Enric Martínez. Interessos els quals no em van quedar clars... Em volia usar pels seus propòsits d'oposició a la direcció de Podemos. SCC volia fomentar dins de Podemos un corrent opositor, amb molt de secretisme, fins i tot usant el seu personal en nòmina. No crec que sigui la manera més adequada d'influenciar en política. Tot i això, estava disposat a fer-li aquest favor, però com que en Martínez s'embolicava amb actituds estranyes, tot en secret... Finalment hi va haver la possibilitat que jo instruís una persona de la seva confiança i donar-li les indicacions necessàries per enregistrar un acte. Però Martínez no va voler posar-me en contacte amb aquesta persona, i volia que jo li expliqués a ell, argumentant que com que ell era professor es podria encarregar de transmetre els meus coneixements. Increïble, ha ha ha! És un fantasma. Cada partit està millor sense submarins a les seves files.

Des de fa pocs mesos ni Martínez ni Vicente Serrano formen part de Podemos, però SCC té pesos pesats de diversos partits a dins: del PP, PSC, C's. Quin d'aquests partits té més incidència a l'associació?
El joc va sobretot entre el PP i el PSC. C's hi apareix menys. Però estem parlant de gent amb una personalitat molt forta: Bosch, Coll, Arza, Francesc Moreno... són persones amb contundència d'opinions. No són agents dels partits, sinó quotes dels partits i a aquests, sembla que ja els hi està bé. Diria que els partits no usen SCC pels seus propòsits sinó que és al revés.

Però en Bosch no representa cap partit perquè no milita enlloc.
En Bosch representa un corrent «identitari», el que ells anomenen com el catalanisme hispànic... això de «l'identitarisme» ell mateix ho explicava en una entrevista. Al final la gent ho acaba explicant tot!

Li consten relacions amb Unió democràtica de Catalunya?
Sempre, des de la meva primera trobada amb en Bosch, quan encara només era president de Somatemps, vaig percebre que ell veia Unió com un aliat. A mi m'estranyava llavors, fa més d'un any i mig. Ha sigut ara que ho he entès tot plegat. No sé si Duran podria ser el Cambó que porti Josep Ramon Bosch a la cúspide de l'Estat. [riu]

"No sé si Duran podria ser el Cambó que porti Josep Ramon Bosch a la cúspide de l'Estat"

Actualment SCC té estratègia política? segueix algun rumb?
Té un únic punt: oposar-se a la independència. Segueixen una estratègia curtplacista, sense anar al fons de la qüestió. Curiosament però SCC té una vocació expansionista. Sembla ser que han fundat una secció territorial de SCC a Navarra... a Navarra! Quina finalitat té tot plegat? que ens entenguin a la resta d'Espanya? potser això sí que tindria certa lògica.

És a dir, creu que SCC està treballant pel que va fer el pujolisme durant tants anys, intentar que Espanya ens entengui?
Això segurament és la intenció de molts dels que formen part de SCC i té lògica. Però crec que Bosch també té la seva pròpia intenció, que és la d'un canvi fonamental de l'organització de l'Estat. Si et fixes en les posicions de Bosch en algunes de les seves entrevistes, s'arriba a la conclusió que ell vol un canvi constitucional, però des de posicions dretanes, des del plantejament de Somatemps, on hi ha contactes des de carlins fins a neonazis... tenint en compte aquests plantejaments és lògic que vulguin canviar aquesta Constitució, però la volen «identitària». El tradicionalisme, el carlisme... són conceptes que s'apropen a allò que volen. En el fons Bosch és un romàntic.

Sobre la seva feina a l'associació. A vostè el fan fora de SCC?
Sí, un dels arguments era que ja no necessitaven dels meus serveis. Que no els hi calia una persona de «tant alt perfil».

Aquest era l'argument, però, i la realitat?
Casualment això va passar pocs dies després de fer-los notar que jo no m'empassava les explicacions que donaven sobre els contactes amb l'extrema dreta, en concret em refereixo al cas del president Josep Ramon Bosch, quan va sortir a la llum que havia participat en un homenatge franquista a Gandesa organitzat per la Fundación Nacional Francisco Franco i havia aparegut, també, un comentari seu lloant a Blas Piñar a Facebook.
Aquest article va posar molt nerviosos a la gent de SCC, es van donar reaccions, respostes, explicacions... però jo no me les vaig empassar, tot i que jo tampoc m'hi oposava directament. Era lleial. Però quan jo els hi deia, cínicament, que això no m'importava, havien d'entendre que les seves veritats jo no me les empassava. Jo puc entendre que en aquesta situació em podien veure com un perill, com una persona que pensa per si mateixa. Això sempre és perillós, sobretot quan saben que aquesta persona no calla mai davant de les injustícies, ja que porto tota la seva vida lluitant contra les injustícies, i evidentment contra el nazisme i el feixisme... podien concloure fàcilment que a la llarga tampoc em callaria davant dels seus contactes amb l'extrema dreta.

"Em van fer fora de SCC després de fer-los notar que jo no m'empassava les explicacions que donaven sobre els contactes amb l'extrema dreta"

Així doncs, a vostè el fan fora de la feina per dubtar de la versió oficial dels fets donada per SCC en relació amb els vincles ultradretans de Bosch?
Sí, això és el que suposo. Tot i que podien trobar raons internes també. La col·laboració no era fàcil. No podia ser-ho perquè jo no puc treballar amb persones incompetents, que a la vegada volen tenir un protagonisme personal. Jo estic per la causa, i no per fer-me conegut. Ells notaven aquestes friccions, perquè eren molt clares. Perquè quan estic fins els nassos d'una cosa no sóc gaire diplomàtic.

Tornant al tema de Bosch: quan es va destapar l'homenatge franquista i les seves lloances a Blas Piñar, la junta directiva us va donar alguna explicació al respecte als socis i treballadors?
No hi va haver debat, i l'explicació va ser escassa, que es resumia en dir «això no és veritat». Després es va haver d'admentre que l'assistència de Bosch a l'acte franquista de Gandesa si que era certa, hi havia moltes testimonis, fotografies, etc. Es va donar l'excusa que en Bosch hi havia anat per acompanyar el seu pare, ja ancià. Sobre l'altre afer, el comentari de Facebook que Bosch va fer a la pàgina d'un amic sobre Blas Piñar, dient que era «una gran persona» i que l'acabava amb un «AE», l'abreviatura de la salutació franquista «Arriba España»... la versió oficial va ser que aquell comentari era «un fake». No es va explicar mai si es tractava d'un muntatge amb Photoshop, si algú havia entrat al compte de Facebook de'n Bosch... Els partits afins a SCC han estat lleials a SCC i es van empassar les ecaces explicacions sobre aquest fet. Jo vaig fer la meva pròpia investigació precisament sobre aquesta entrada a Facebook i el comentari el considero autèntic.

Les mans de Marcus Pučnik, soci fundador de Societat Civil Catalana
Les mans de Marcus Pučnik, soci fundador de Societat Civil Catalana | JORDI BORRÀS

Per què?
Vaig veure una cosa que em va cridar l'atenció i que ningú, ni el mateix article, havia fet referència: al comentari, a part de dir que Blas Piñar era «una gran persona» i acomiadar-se amb un Arriba España, Josep Ramon Bosch també envia una abraçada al seu amic, però la paraula abraçada està escrita malament, amb «c», enlloc de «ç». Al comentari hi deia «abracada». Em va sobtar i vaig fer una cerca dels mails que ell i jo ens havíem enviat, va ser llavors que vaig comprovar que tenia com a mínim una dotzena de mails de Josep Ramon Bosch que acabaven amb «una abracada», escrit malament. Massa coincidència. Per a mi aquest comentari és autèntic. I també: en el Facebook de Bosch ara estan esborrats totes les entrades, comentaris etc. des del 2008 fins al 2015. Què amaga? Doncs ja sabem què amaga.

Durant aquells dies Bosch estava nerviós?
Tothom estava nerviós. Aquell fet va coincidir amb l'entrega del Premi Ciutadà Europeu. Es percebia el risc, real i present, de perdre el premi.

Curiosament aquests fets quasi no va transcendir d'alguns diaris digitals. Per exemple TV3 no va dir res, més enllà d'un comentari de Lídia Heredia als Matins de TV3 durant una entrevista que va fer a Miquel Iceta on li va preguntar sobre el Premi Ciutadà Europeu i el comentari de Bosch que loava Blas Piñar. Però el tema de l'homenatge franquista no va transcendir. No ho troba estrany?
La qualitat del periodisme és la que és, i aquesta mancança afavoreix a SCC. Es van trobar molt alleugerits en comprovar que els periodistes no els pressionaven sobre aquest tema. Els periodistes no feien la seva feina i els partits seguien donant el seu recolzament inequívoc a SCC, no qüestionaven res.

"Es van trobar molt alleugerits en comprovar que els periodistes no els pressionaven sobre l'homenatge franquista de Josep Ramon Bosch"

Els vincles entre SCC i l'extrema dreta estan provats i són evidents, Com es viu tot plegat a l'associació?
Aquestes coses no es parlen. No era un tema. El cas de Bosch no era un tema, es va donar una explicació molt breu i ja està. Jo vaig demanar directrius a Juan Arza preveient que els periodistes internacionals em preguntarien sobre això i jo volia ser capaç de respondre. No vaig rebre més de dues frases: «Sí que va anar a Gandesa, però per acompanyar el seu ancià pare, i allò de Blas Piñar és un fake». Aquesta va ser l'explicació, sense més arguments... els periodistes podien haver preguntat quina mena de fake, o perquè Bosch havia fet neteja del seu Facebook. Jo volia tenir directrius per poder respondre i no vaig rebre res substancial. Aquests temes no es debaten ni quan és necessaris. Es fa un mur, un búnquer, i no s'admet res, llevat dels casos que no queda més remei admetre-ho.
Un altre exemple, el cas de Javier Barraycoa, i la seva relació amb el carlisme, actes en locals neonazis... va haver de ser un bloguer que va indagar i va demanar a Juan Arza alguna explicació sobre la relació de Barraycoa amb SCC. Volia respostes però va rebre només mentides com dir que Barraycoa no era cap soci de l'entitat. Que hi havia col·laborat però no era important. Això és mentida, Barraycoa és un soci fundador! és una de les persones més respectades a SCC. Es dona el cas que els lligams de Barraycoa amb l'extrema dreta van transcendir molt aviat, molt poc després del naixement de SCC, per tant, la seva carrera pública a l'associació va ser breu...

Però ell va seguir a l'ombra?
Deixi'm que li expliqui una cosa. Jo tenia una bona relació amb Barraycoa, varem connectar molt bé. La seva relació amb el carlisme no li vaig donar gaire importància, el que em va cridar més l'atenció va ser que a principis de 2014 va assistir a un acte de Democracia Nacional (DN), on es va guardar un minut de silenci pels combatents nazis de la División Azul. Com que tenia molt bon feelingamb Barraycoa jo estava disposat a perdonar-li, pensant que potser no tenia coneixement d'on s'havia posat. Però al final del mateix any va repetir l'experiència... i això sí que no podia ser! Va tornar a fer una conferència a un local de DN presentant un dels seus llibres. Va repetir l'experiència quan ja estava cremat, ell havia d'entendre que això políticament era molt arriscat...

Tot això va passar mentre ell continuava sent soci de SCC?
No se l'ha fet fora mai, és clar. Amb tota aquesta gent que té lligams amb l'extrema dreta només cal fer una cosa: trencar. Però què va fer SCC amb Barraycoa? una única cosa: amagar-lo. Amagar-lo amb tots els sentits. És a dir, negar la seva rellevància a l'organització, mentir sobre el fet que ell era un dels socis fundadors... l'amaguen de cara al públic però la relació amb SCC continua. Com que a en Barraycoa li agrada molt això de col·laborar —és realment un activista— durant aquest temps ha aparegut en dues ocasions, com a mínim, a paradetes de SCC. Un cop a Badalona i l'altre a Lleida, juntament amb membres de la junta directiva i sense cap mena de problema amb ells.

"Amb tota aquesta gent que té lligams amb l'extrema dreta només cal fer una cosa: trencar. Però què va fer SCC amb Barraycoa? una unica cosa: amagar-lo"

És a dir, s'amagava «la foto» de Barraycoa però...
Però la relació continuava. El setembre de 2014 SCC va fer un gran acte a Lleida, i Barraycoa estava a l'entrada de la Seu repartint material, xerrant amb els seus companys de la junta directiva amb total normalitat. Un altre exemple. Quan estàvem preparant l'acte del 12 d'octubre passat a Barcelona, Josep Ramon Bosch va enviar un e-mail a tots els treballadors i membres de la junta directiva, amb la proposta de posar un stand on alguns escriptors poguessin signar els seus llibres. Entre els escriptors recomanats per Bosch, apareixia de nou Javier Barraycoa. No havien trencat amb ell.

També hi ha altres socis lligats amb l'extrema dreta, com Josep Alsina, exmilitant del Partido Español Nacional Socialista (PENS), Fuerza Nueva (FN) i vicepresident de Somatemps. Alsina també és soci fundador de SCC?
Sí, tant de SCC com de Somatemps. Entenc que és una persona molt estimada per en Bosch. Em consta que tenien molt bona relació, perquè quan en Bosch em parlava d'ell i així ho transmetia.

Jorge Buxadé, excandidat falangista en dues ocasions, l'any 95 i 96, advocat de l'Estat, també és soci fundador de SCC?
Sí, en Buxadé també és soci fundador. Això ho puc dir sense ni conèixer-lo perquè és un dels que va pujar a l'escenari del Teatre Victòria el dia de la presentació de SCC juntament amb tota la resta dels fundadors de l'organització. Ell també surt a la foto. A més és una persona que segurament en Josep Ramon Bosch coneix molt bé perquè tots dos van militar plegats al PP i van donar suport a la candidatura de Montserrat Nebrera.

Vostè, veient tota allò, com podia formar part de SCC?
És la pregunta que em faig jo... i potser la resposta sembla estúpida: per bona voluntat i bona fe. Per una banda l'aval de Joaquim Coll, el qual jo coneixia des de setembre de 2013, em semblava resoldre el fet que SCC no entraria amb el tema de l'extrema dreta. Amb en Coll hi tenia una relació cordial, és socialista... Vinc d'una família socialdemòcrata. De fet, el meu pare va fundar un partit socialdemòcrata... Doncs sí, em sento estúpid per no haver mirat bé amb quina gent m'anava a associar.

"L'aval de Joaquim Coll em semblava resoldre el fet que SCC no entraria amb el tema de l'extrema dreta. Em sento estúpid per no haver mirat bé amb quina gent m'anava a associar"

De fet el seu pare era un dels impulsors de la independència d'Eslovènia.
Sí. La qual cosa també explica que jo em defineixi com a antinacionalista però no em podria definir mai com a antiindependentista, perquè no m'importen les fronteres, a vegades són necessàries abolir-les i d'altres posar-ne de noves. A mi el que m'importa és que a banda i banda d'aquestes fronteres la gent visqui bé i lliure.

Marcus Pučnik, soci fundador de Societat Civil Catalana
Marcus Pučnik, soci fundador de Societat Civil Catalana | JORDI BORRÀS

Quan es van mostrar aquestes evidències amb l'extrema dreta, Joaquim Coll va fer veure que no estava passant res?
Em sembla haver llegit que en Coll havia desmentit tot el que es comentava sobre els contactes amb l'extrema dreta.

Però sap si en Coll s'ho creia això?
No ho sé. Una cosa és clara. En Coll també és analista polític. Si hi ha diversos articles, encara que només apareguin a alguns digitals de marcada tendència política, i aquestes afirmacions amb proves consistents i detallades van repetint-se, al final has de comprovar per tu mateix aquestes informacions, que és el que precisament vaig començar a fer després que em fessin fora. L'article que destapava la relació de Bosch amb el franquisme és el que em va obrir aquest interrogant. La reacció de SCC davant d'aquest fet em va fer dubtar encara més de tot plegat... jo havia d'investigar, m'haguessin fet fora o no. Si la motivació per fer-me fora de la feina va ser aquesta, doncs ben fet! perquè jo hauria fet el mateix, hauria investigat aquests vincles amb l'extrema dreta, informacions que em semblen verídiques, a SCC abunden els contactes de l'extrema dreta. Si hagués continuat a SCC ho hauria dit internament i molt possiblement, en conseqüència, hauria plegat jo. Crec que en Coll, com a bon analista que és, hauria de fer el mateix. Ho hauria d'haver fet ja. Jo li tenia molt de respecte com a analista, i ell a mi també. Sembla que ja no. El fet que en els últims mesos m'hagi expressat sobre el tema sembla que no l'ha fet pensar.

Tinc entès que SCC li deu diners a dia d'avui. Algú podria pensar que aquesta entrevista la fa com a venjança per aquest tema. Què li diria?
Jo participo en la política. Les relacions personals no m'interessen. Crec que tots els arguments que he exposat durant els últims mesos eren això, arguments i no opinions sense fonament.

Els diners no hi tenen res a veure?
Fa només dos dies que vaig estar defensant Joaquim Coll per Twitter quan algú el va criticar de manera inacceptable amb una mentida. Si fos per venjança ja m'estaria bé que l'ataquessin. És una qüestió d'escala de valors. Pel que fa als diners que em deuen, sembla que ja està arreglat. Això sí, m'han fet esperar cinc mesos, he hagut de buscar-me un advocat.

Parlant de diners. Segons dades de l'associació, durant el 2014 van rebre quasi 1ME de donacions anònimes. Hi ha un dubte que planeja des del primer moment que es va crear l'associació. D'on surten els enormes recursos econòmics de SCC?
Jo en sé ben poc. No era el meu àmbit i no tenia res a veure amb aquestes qüestions. Tinc certes observacions tangencials que aquests diners a vegades podien venir d'alguns grans donants, tant de Catalunya com de fora...

Estem parlant de mecenes, de grans empreses, de l'Estat?
Tinc la sensació que els diners venen d'alguns empresaris potents i no sé res més. Que aquests empresaris no vulguin fer-ho públic és respectable. Només és una sensació, però no crec que el govern espanyol estigui aportant capital a SCC... S'ha especulat que algunes grans empreses de l'Ibex35 siguin les que aporten diners a SCC.

Què en sap d'això?
Potser sí però li torno a dir que no disposo d'aquesta informació. De totes maneres hi afegiria: quin problema hi ha si són empreses de l'Ibex 35?

"Quin problema hi ha si són empreses de l'Ibex 35 les que aporten diners a SCC?"

Mai va preguntar d'on sortien els diners de SCC?
No, perquè no ho considerava una cosa important per la meva feina.

Fa cosa d'un any SCC va impulsar la fundació Joan Boscà, el patronat fundacional de la qual estava format per complert per socis fundadors de SCC, la majoria dels quals membres de la junta directiva, com Bosch, Coll i Juan Arza. Tot i això SCC nega qualsevol vincle amb aquesta fundació. Què en sap vostè de la Joan Boscà?
No en tinc un gran coneixement però em semblava obvi que era la fundació de SCC i que la seva creació, tal i com es fa amb les fundacions polítiques, es va fer per recaptar diners.

És a dir, a SCC tothom coneixia la Boscà?
De conèixer-la sí, saber com funciona ja és un altre tema. Però la impressió que donava, també internament, és que aquesta fundació havia de servir per finançar SCC.

"La impressió que donava, també internament, és que la fundació Joan Boscà havia de servir per finançar SCC"

Perquè creu que sempre han negat el vincle amb la fundació Joan Boscà?
[un llarg silenci]

Creu que SCC està fent bé les coses?
SCC ha fet molt poques coses bé. Torno a dir-ho: si no crees contingut no tens un bon argumentari i no pots fer les coses bé, ni tant sols la única cosa que pràcticament s'ha fet que és la comunicació. Sí, ara fan una campanya contra el separatisme... però no és el més adequat, ja que el que s'hauria de fer és una campanya contra el nacionalisme, però és clar, si ataquen el nacionalisme català haurien d'atacar altres nacionalismes també.

Vostè es considera no nacionalista, expliqui'm això.
Directament antinacionalista fins i tot.

Però no està en contra d'un referèndum? No és una postura que xoca amb SCC?
Jo no sóc contrari a la independència com a concepte. A vegades és necessària, i a vegades és que senzillament la gent vol això i cal respectar-ho i parlar-ne. La postura de SCC amb el referèndum no és del tot clara. A vegades algú ha defensat la possibilitat d'un referèndum acordat i amb el vist-i-plau de l'Estat. Una posició semblant a la que, com a mínim fins fa poc, tenia el PSC.

"Jo no sóc contrari a la independència, ni tant sols com a concepte. A vegades és necessària, i a vegades és que senzillament la gent vol això i cal respectar-ho i parlar-ne"

Què votaria si aquest referèndum es pogués realitzar?
El meu punt d'interès és el com i no el que. És la qüestió sobre la qualitat democràtica en general. Com es fan les coses. La independència és un objectiu com qualsevol altre. Però no es pot fer un substitut de referèndum, i per mesurar el resultat comptar els escons. S'han de comptar els vots. Tampoc es pot, com fou el cas de les consultes populars, votar sobre el que es veu com tota la nació catalana, és a dir els Països Catalans, només a Catalunya. En un procés escrupolosament democràtic, els mitjans públics han de ser imparcials. I l'administració també, els ajuntaments, els consells comarcals, la mateixa Generalitat.
Jo estic a favor d'un referèndum. Recomano a tothom llegit el dictamen del Tribunal Suprem canadenc sobre la qüestió del Quebec. És una cosa que il·lumina, perquè tot el debat està aquí, reflectit, a parer meu, de la millor manera possible. Aquest dictamen reparteix per totes dues bandes però sobretot hi ha uns principis, i aquests principis ben portats són el que manca, a totes dues postures, avui en dia a Catalunya. L'Estat hauria de permetre el referèndum perquè té l'encàrrec de canalitzar aquests desig. I fer-ho de la mateixa manera com descriu el Tribunal Suprem canadenc. Seria un referèndum consultiu, no vinculant i que en el cas d'una victòria del sí hauria de portar a negociacions, el resultat de les quals potser no seria la independència, sinó un nou enteniment. Però principalment el que cal és recollir la opinió dels catalans.

No seria més lògic que hi hagués un referèndum vinculant?
Això és impossible segons la Constitució espanyola i aquest fet no crec que canvii mai. Filosòficament això seria donar el dret unilateral a la secessió i aquest fet no és aplicable a Catalunya, cosa que també, en el cas de Quebec, deia el Tribunal Suprem canadenc. No es pot generalitzar un dret a la secessió unilateral, perquè alteraria tot l'ordre polític internacional.

"La independència de Catalunya és possible i seria un estat viable i democràtic"

Creu que Catalunya serà un estat independent?
És possible i seria un estat viable i democràtic, i si s'aclareixen algunes coses —immersió i pancatalanisme— significatives també finalment seria membre de la Unió Europea. Però si ho arriba a ser o no de fet no m'interessa, a mi el que m'importa és el com, per davant de tot.

Aquesta entrevista portarà cua. Té por de la reacció de SCC?
Cap ni una. A mi què m'han d'interessar les males llengües? Tothom és lliure d'opinar. Si els fa recapacitar, benvinguda sigui. Però a aquestes alçades, ja ni ho crec...