Pretemporada: F.C Barcelona 2016/2017

#4143 La verdad es que yo no lo veo, sabiendo que van a estar las 3 fieras, y por detrás pueden servir Rafinha / Munir e incluso Arda viendo que se va a quedar, Vietto no lo encajo, demasiados chavales.

No lo había leído. En ese caso vietto debería ser el elegido.

#4146 Jonathan Soriano no era especialmente rápido no?

Josep Bobé: "En la fundació del Barça, Gamper és un més"
L'interiorista comercial publica l'obra 'Quan no érem ni onze', on es relata -amb tot detall- el primer any de la història del club blaugrana

Josep Bobé, autor del llibre 'Quan no érem ni onze'. | Jordi Borràs

per Adrià Soldevila 21 de Juliol 2016 a les 13.31 h

La història del Barça té llacunes. Sobretot, en els anys anteriors a la primera edat d'or, abans del debut i creixement de Ricard Zamora, Josep Samitier i Paulino Alcántara i el desplaçament a l'estadi de Les Corts. Del primer any, de la fundació, dels anys previs al naixement del club, no se'n sabia pràcticament res fins fa poc menys d'un mes.

El soci del club i interiorista comercial de professió, Josep Bobé, ha publicat la novel·la 'Quan no érem ni onze' (Gregal), on explica, amb tot tipus de detall, quines van ser les motivacions que van portar els dotze apòstols a fundar el Foot-ball Club Barcelona, el 29 de novembre del 1899 i com es va desenvolupar el primer any d'història del club blaugrana. En una conversa amb El Món, Bobé repassa els punts clau de la seva publicació, una obra única i inèdita al voltant del Barça.

Amb aquesta lectura es pot concloure que Joan Gamper no és el fundador del Barça, sinó un dels fundadors? O és massa agosarat?
És un dels fundadors. Segurament, Gamper té el renom que ha tingut perquè és qui posa el primer anunci a la revista Los Deportes i perquè a partir del 1908 és fonamental. Entre la fundació i 1908, jo diria que és un més. Tot i que, futbolísticament, és el millor en aquella època. És el més bo i el que té més experiència jugant. Però, a nivell de fundació, d'importància dins el club, és un més.

Però qui va voler fundar el club van ser Gamper i Wild, oi?
Sí, i Narciso Masferrer. Jo crec que hi ha molta informació on es demostra, i al llibre ho deixo intuir, que Masferrer és molt important en la fundació. En realitat, és qui vol acaparar tot l'esport i tenir-lo sota el seu control. Amb Los Deportes, que és com un òrgan oficial, vol tenir tot l'esport dominat. Arribats a un punt, li manca un equip de futbol i té l'oportunitat, amb la negativa del Català de fitxar Gamper i els seus, de congregar-los i fundar el Barça. Partim de la base que el Gimnàs Solé i la revista Los Deportes són al mateix edifici. Tot és allà mateix. Wild treballa per a la Societat Gimnàstica i per al Gimnàs Solé, Gamper i Wild escriuen a Los Deportes, Lluís de Ossó també escriu articles de futbol a Los Deportes i, per tant, no deixa de ser la seva gent.

Gamper i Wild són els fundadors, aleshores, però Masferrer seria el primer 'entorn'?
Masferrer aporta l'estructura i part del desenvolupament del club com a tal. La ràpida crescuda que té el Barça, en comparació amb altres equips, es deu a la feina de Masferrer. Qui organitza les festes i els partits de futbol és la Societat Gimnàstica, que està controlada pel mateix Masferrer. Los Deportes es converteix en l'òrgan oficial del Barça a partir del 1899, sense que existeixi cap altre diari que publiqui tanta informació. És com el portaveu. I això ho fa també amb el Tenis Barcelona, amb el Marítim, amb el Club de Regatas i amb la Unió Velocípeda. Masferrer intenta ser l'aglutinador de tots els esports a l'aire lliure que comencen a disputar-se.

Es desmenteix definitivament el fals mite que el Barça és un club fundat per estrangers?
Exacte. De cap manera ho és. Dels 12 fundadors, hi ha sis catalans i sis estrangers. Dels estrangers, n'hi ha dos que porten molt temps a Catalunya, els germans Parsons, que tampoc es poden catalogar com estrangers perquè ja van néixer a Catalunya.

Vostè també desmenteix que Gamper no entri al Català FC per motius polítics.
És per un problema religiós. No té res a veure amb què és estranger, com sempre s'ha dit. Al Català FC també hi juguen futbolistes del Team Escocès, tot i que tots ells eren de religió catòlica. A Gamper i els seus no els volen perquè són protestants. L'altra part de la qüestió és què fan els sis catalans, de classe benestant i catòlics, amb els estrangers protestants per fundar el Barça? Aquesta és una pregunta que no s'ha pogut respondre. Crec que hi són perquè veuen la possibilitat de ser un club gran. De fet, Lluís de Ossó ja crea el primer 'isme', perquè decideix jugar amb un onze únicament d'espanyols contra l'Espanyol, precisament.

El primer 'isme'? Expliqui'm això.
Lluís de Ossó té les idees molt clares. Ell vol arribar a fundar un equip d'espanyols. Com que encara hi ha els estrangers al Barça, el que fa és crear ràpidament un segon, tercer i quart equips. Normalment, aquest segon és només de jugadors purament espanyols.

La rivalitat amb el Català FC s'inicia amb el rebuig del seu fundador d'incorporar Gamper i els seus companys. Però per què creix amb el pas del temps?
Creix sobretot perquè els uns estan dolguts amb els altres. Al primer any ja hi ha picabaralles pel camp i perquè el Català juga partits amb jugadors estrangers, després d'haver dit que només volia espanyols. Gamper intenta ser el garant de l'essència del futbol amb el Barça. Vol que es compleixin les regles, intenta fer veure que els jugadors d'un equip no poden jugar amb un altre a la mateixa vegada i creu que els socis d'un equip no haurien de ser-ho d'un altre. En aquest sentit, el Barça també pretén ser el club integrador, agafant l'escut i el nom de la ciutat i deixant jugar a tothom. Crec, fins i tot, que els colors també són una marca d'aquest intent d'integració.

Parlant dels colors. Es va espantar quan va trobar l'article on es deia que els primers colors foren el vermell i el negre?
És una raó més per la qual Masferrer és important. Quatre o cinc dies abans de la fundació del club, Los Deportes crea un blasó i un distintiu de la societat, amb els colors vermell i negre. Els mateixos periodistes que assisteixen a la reunió fundacional del Barça no es pregunten pels colors, sinó que associen l'equip de futbol a la revista i, per tant, amb els mateixos vermell i negre que llueix el mitjà. A més, la reunió és a la seu de Los Deportes i amb la mateixa gent que hi escriu. No és fins al cap de dos o tres dies que la revista publica que els colors del Barça seran el blau i el grana.

Josep Bobé i el seu llibre 'Quan no érem ni onze'. FOTO: Jordi Borràs

Amb quina de les tantes teories sobre l'origen dels colors blaugrana es queda?
Ha d'estar entre tres: els colors de l'equip de rugbi Merchant Taylors, on van jugar els germans Witty, el grup masó i els colors d'integració. Tots els esports d'equip que es juguen a Espanya es disputen amb un equip que va de blau i amb un altre que va de vermell. En el fons, el que van fer és unir els colors. No vull valorar els colors del Basilea, perquè Gamper només hi juga dos partits. De fet, ell funda el Zuric i juga molts més partits també amb el Lió. No té sentit que agafi els colors d'un club on hi va jugar dos cops.

El Barça i el Català també juguen un partit obert, sobretot a la premsa, per demostrar quin dels dos clubs és el degà de Barcelona. Quin és?
Aquesta guerra arriba cap al 1902. Al llibre ho explico per demostrar que Walter Wild és suís, i no anglès. El Català juga partits abans que el Barça, però es funda oficialment després. Per tant, el Barça és el club degà.

Darrerament s'ha reivindicat que la història del Barça s'ha explicat de forma esbiaixada. Per què ha succeït això?
Les llegendes han funcionat molt bé. Això passa per dos motius. Primer, perquè en ocasions, al club li ha interessat; i en segon lloc, perquè molta part de la història ens l'han escrita des de Madrid. No hem tingut mai la capacitat, ni la voluntat d'avaluar tota la documentació que existeix. Hi ha coses que ens han semblat bé, com que Kubala va fer construir el Camp Nou, un fet que no és cert, però que ve de Barcelona. Una altra important és el tancament del club el 1925. Des de Madrid se'ns diu que tanquen només el camp de Les Corts, i així ha quedat. No hi ha hagut voluntat de remoure-ho, la història del club no interessa gaire.

Per què el club no subvenciona llibres com aquest?
Perquè no donen diners. Tot el que no funcioni a nivell crematístic no interessa.

Això vol dir que al Barça no li interessa la seva pròpia cultura?
No, gens. A més, és molt clar. Al Museu se l'ha buidat de contingut. Avui dia, és una atracció turística més, no existeix voluntat de ser rigorós o historiogràfic. L'han convertit en una gran exposició de llumetes amb poc valor museístic. Tampoc tenim tradicions. No hi ha estàtues tret del bust de Gamper a la tribuna, la de Kubala i la del falangista Miró-Sans. Els noms de jugadors històrics que hi havia a la façana els van treure per posar unes hostesses de vol. En llibres estem igual, abans del 1949 no hi ha res, i del 1949 al 1975 estan escrits i muntats des de Madrid. Ara se'n comencen a publicar més, però n'hi ha molt pocs en comparació amb la grandesa del club. Ens falta la cultura anglosaxona del futbol.

Com ha pogut trobar tanta informació de la vida privada dels fundadors?
Tirant d'hemeroteques. Hi ha molts errors, però a mida que comences a trobar coses i coneixes els errors, ja busques, fins i tot, a partir de l'errada. Per exemple, a Walter Wild se'l troba abans per Nild que per Wild. Avui dia, dels dotze fundadors, hi ha dos personatges dels quals no se'n sap res. Dels demés, hi ha descendents i els tinc contactats. Al club tampoc li ha interessat donar-los importància, i mira que van tenir un paper clau en la fundació. Se'ls ha de reconèixer que van ser els valents que van tirar endavant el club que avui dia tenim.

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/07/entrevista_josep_bobe_166782.php

Josep Bobé: "En la fundación del Barça, Gamper es uno más"

El interiorista comercial publica la obra 'Cuando no éramos ni once', donde se relata -con todo detalle- el primer año de la historia del club azulgrana

Josep Bobé, autor del libro 'Cuando no éramos ni once'. | Jordi Borràs

por Adrià Soldevila 21 de Julio 2016 a las 13:31 h
La historia del Barça tiene lagunas. Sobre todo, en los años anteriores a la primera edad de oro, antes del debut y crecimiento de Ricard Zamora, Josep Samitier y Paulino Alcántara y el desplazamiento en el estadio de Les Corts. Del primer año, de la fundación, de los años previos al nacimiento del club, no se sabía prácticamente nada hasta hace poco menos de un mes.

El socio del club y interiorista comercial de profesión, José Bobé, ha publicado la novela 'Cuando no éramos ni once' (Gregal), donde explica, con todo tipo de detalle, cuáles fueron las motivaciones que llevaron a los doce apóstoles fundar el Foot-ball Club Barcelona, ​​el 29 de noviembre de 1899 y como se desarrolló el primer año de historia del club azulgrana. En una conversación con El Mundo, Bobé repasa los puntos clave de su publicación, una obra única e inédita en torno al Barça.

Con esta lectura se puede concluir que Joan Gamper no es el fundador del Barça, sino uno de los fundadores? O es demasiado atrevido?
Es uno de los fundadores. Seguramente, Gamper tiene el renombre que ha tenido porque es quien pone el primer anuncio en la revista Los Deportes y porque a partir de 1908 es fundamental. Entre la fundación y 1908, yo diría que es uno más. Aunque, futbolísticamente, es el mejor en aquella época. Es el mejor y el que tiene más experiencia jugando. Pero, a nivel de fundación, de importancia dentro del club, es uno más.

Pero quien quiso fundar el club fueron Gamper y Wild, ¿verdad?
Sí, y Narciso Masferrer. Yo creo que hay mucha información donde se demuestra, y el libro lo dejo intuir, que Masferrer es muy importante en la fundación. En realidad, es quien quiere acaparar todo el deporte y tenerlo bajo su control. Con Los Deportes, que es como un órgano oficial, quiere tener todo el deporte dominado. Llegados a un punto, le falta un equipo de fútbol y tiene la oportunidad, con la negativa del Catalán de fichar Gamper y sus, de congregarse los y fundó el Barça. Partimos de la base de que el Gimnasio Solé y la revista Los Deportes son el mismo edificio. Todo es allí mismo. Wild trabaja para la Sociedad Gimnástica y para el Gimnasio Solé, Gamper y Wild escriben en Los Deportes, Luis de Ossó también escribe artículos de fútbol en Los Deportes y, por tanto, no deja de ser su gente.

Gamper y Wild son los fundadores, entonces, pero Masferrer sería el primer entorno '?
Masferrer aporta la estructura y parte del desarrollo del club como tal. La rápida crecida que tiene el Barça, en comparación con otros equipos, se debe al trabajo de Masferrer. Quién organiza las fiestas y los partidos de fútbol es la Sociedad Gimnástica, que está controlada por el mismo Masferrer. Los Deportes se convierte en el órgano oficial del Barça a partir de 1899, sin que exista ningún otro diario que publique tanta información. Es como el portavoz. Y esto lo hace también con el Tenis Barcelona, ​​con el Marítimo, con el Club de Regatas y con la Unión velocípedos. Masferrer intenta ser el aglutinador de todos los deportes al aire libre que comienzan a disputarse.

Se desmiente definitivamente el falso mito de que el Barça es un club fundado por extranjeros?
Exacto. De ninguna manera lo es. De los 12 fundadores, hay seis catalanes y seis extranjeros. De los extranjeros, hay dos que llevan mucho tiempo en Cataluña, los hermanos Parsons, que tampoco se pueden catalogar como extranjeros porque ya nacieron en Cataluña.

Usted también desmiente que Gamper no entre en el Catalán FC por motivos políticos.
Es por un problema religioso. No tiene nada que ver con que es extranjero, como siempre se ha dicho. Al Catalán FC también juegan futbolistas del Team Escocés, aunque todos ellos eran de religión católica. A Gamper y sus no los quieren porque son protestantes. La otra parte de la cuestión es qué hacen los seis catalanes, de clase acomodada y católicos, con los extranjeros protestantes para fundar el Barça? Esta es una pregunta que no se ha podido responder. Creo que están porque ven la posibilidad de ser un club grande. De hecho, Luis de Ossó ya crea el primer 'ismo', porque decide jugar con un once únicamente de españoles contra el Espanyol, precisamente.

El primer 'ismo'? Explíqueme eso.
Luis de Ossó tiene las ideas muy claras. Él quiere llegar a fundar un equipo de españoles. Como todavía están los extranjeros en el Barça, lo que hace es crear rápidamente un segundo, tercer y cuarto equipos. Normalmente, este segundo es sólo de jugadores puramente españoles.

La rivalidad con el Catalán FC inicia con el rechazo de su fundador de incorporar Gamper y sus compañeros. Pero por qué crece con el paso del tiempo?
Crece sobre todo porque los unos están dolidos con los demás. En el primer año ya hay rencillas por el campo y para que el Catalán juega partidos con jugadores extranjeros, después de haber dicho que sólo quería españoles. Gamper intenta ser el garante de la esencia del fútbol con el Barça. Quiere que se cumplan las reglas, intenta hacer ver que los jugadores de un equipo no pueden jugar con otro a la misma vez y cree que los socios de un equipo no deberían serlo de otro. En este sentido, el Barça también pretende ser el club integrador, cogiendo el escudo y el nombre de la ciudad y dejando jugar a todos. Creo, incluso, que los colores también son una marca de este intento de integración.

Hablando de los colores. Se asustó cuando encontró el artículo donde se decía que los primeros colores fueron el rojo y el negro?
Es una razón más por la que Masferrer es importante. Cuatro o cinco días antes de la fundación del club, Los Deportes crea un blasón y un distintivo de la sociedad, con los colores rojo y negro. Los mismos periodistas que asisten a la reunión fundacional del Barça no se preguntan por los colores, sino que asocian el equipo de fútbol en la revista y, por tanto, con los mismos rojo y negro que luce el medio. Además, la reunión es en la sede de Los Deportes y con la misma gente que escribe. No es hasta después de dos o tres días que la revista publica que los colores del Barça serán el azul y el grana.

Josep Bobé y su libro 'Cuando no éramos ni once'. FOTO: Jordi Borràs

Con cuál de las tantas teorías sobre el origen de los colores azulgranas se queda?
Debe estar entre tres: los colores del equipo de rugby Merchant Taylors, donde jugaron los hermanos Witty, el grupo masón y los colores de integración. Todos los deportes de equipo que se juegan en España se disputan con un equipo que va de azul y con otro que va de rojo. En el fondo, lo que hicieron es unir los colores. No quiero valorar los colores del Basilea, porque Gamper sólo juega dos partidos. De hecho, él funda el Zúrich y juega muchos más partidos también con el Lyon. No tiene sentido que coja los colores de un club donde jugó dos veces.

El Barça y el Catalán también juegan un partido abierto, sobre todo en la prensa, para demostrar cuál de los dos clubes es el decano de Barcelona. ¿Cuál es?
Esta guerra llega hacia el 1902. En el libro lo cuento para demostrar que Walter Wild es suizo, y no inglés. El Catalán juega partidos antes que el Barça, pero se funda oficialmente después. Por tanto, el Barça es el club decano.

Últimamente se ha reivindicado que la historia del Barça se ha explicado de forma sesgada. ¿Por qué ha sucedido esto?
Las leyendas han funcionado muy bien. Esto ocurre por dos motivos. Primero, porque en ocasiones, en el club le ha interesado; y en segundo lugar, porque mucha parte de la historia nos la han escrito desde Madrid. No hemos tenido la capacidad, ni la voluntad de evaluar toda la documentación que existe. Hay cosas que nos han parecido bien, como Kubala hizo construir el Camp Nou, algo que no es cierto, pero que viene de Barcelona. Otra importante es el cierre del club en 1925. Desde Madrid nos dice que cierran sólo el campo de Les Corts, y así ha quedado. No ha habido voluntad de removerlo, la historia del club no interesa mucho.

¿Por qué el club no subvenciona libros como éste?
Porque no dan dinero. Todo lo que no funcione a nivel crematístico no interesa.

Esto quiere decir que el Barça no le interesa su propia cultura?
No, nada. Además, es muy claro. En el Museo se la ha vaciado de contenido. Hoy en día, es una atracción turística más, no existe voluntad de ser riguroso o historiográfico. La han convertido en una gran exposición de lucecitas con poco valor museístico. Tampoco tenemos tradiciones. No hay estatuas sacado del busto de Gamper en la tribuna, la de Kubala y la del falangista Miró-Sans. Los nombres de jugadores históricos que había en la fachada los sacaron para poner unas azafatas de vuelo. En libros estamos igual, antes de 1949 no hay nada, y del 1949 al 1975 están escritos y montados desde Madrid. Ahora se empiezan a publicar más, pero hay muy pocos en comparación con la grandeza del club. Nos falta la cultura anglosajona del fútbol.

Como ha podido encontrar tanta información de la vida privada de los fundadores?
Tirando de hemerotecas. Hay muchos errores, pero a medida que empiezas a encontrar cosas y conoces los errores, ya buscas, incluso, a partir del error. Por ejemplo, Walter Wild le encuentra antes por Nilda que por Wild. Hoy en día, los doce fundadores, hay dos personajes de los que no se sabe nada. De los demás, hay descendientes y tengo contactados. Al club tampoco le ha interesado darles importancia, y mira que tuvieron un papel clave en la fundación. Hay que reconocer que fueron los valientes que sacar adelante el club que hoy en día tenemos.

#4156 :palm:

#4156

#4163 Están muy bien este tipo de aportes, pero como te comentan, inclúyelos en un spoiler para no tener páginas con varios tochoposts.