Llàgrimes salades
gotes de pluja,
esquitxos de mar;
aigua, al cap i a la fi.
Les llàgrimes li rodolen pel rostre,
la pluja li mulla el cap;
les gotes de mar salada
li desperten la realitat.
Una realitat dura,
amarga, salada com la mar
a vegades dolça i pura,
com la pluja rodolant.
Aigua al cel,
aigua al terra,
les gotes et fan un vel
a la costa descoberta.
Aigua salada a la cara,
records que amarguen.
Aigua salada al mar,
peixos en el dolor naden.
Memoria de les pedres,
sorra a les ungles
apretant les urpes;
desesperacions salades.
El ulls sagnen gris,
el teu cos tremola.
El front es un fris
de blanc al estar sola.
Així és la vida, que així com l'aigua,
que sempre torna al cabal,
sigui llarga o sigui curta,
el final li ha d'arrivar.