#1495 Doncs ja saps, el secret de tot es practicar, perquè si no les cosses es perden i quan més temps estiguis sense fer-ho més es dificil es recuperar-ho.
A la teva frase només he vist tres faltes, te les posso bè: "collonut", "perquè", "escriure".
La accentuaciò es on més es falla, jo el primer. Jo procuro llegir i escriure poesía i prosa, es com més s'aprèn:
Contorn
Recullo paisatges
com flors despullades
que se m’apleguen a les mans,
-barbeta, nas, braços, orelles...-
ressegueixo el teu contorn,
-braços, galtes, testicles...-
i amb el mateix dit dibuixo
la silueta dels cingles,
allà on habitaren els ancestres.
Desfullo paisatges
sense saber-me el contorn.
Esquirols
Covo la por dels esquirols
que s’escapoleixen,
trespol amunt,
cap a unes golfes de fils d’aram.
Albiren la remor del fat que pesa.
Un cop dalt de l’arbre,
entre tanta fullaraca innecessària,
tants sorolls i tantes noses,
el cap em giravolta.
Tres fulles
Tres fulles de tardor cauen
sobre un rostre esbalaït.
L’escombriaire arracona
els darrers vestigis grocs i somorts.
Crepita el tros de vida de novembre
que s’ha empassat núvols i bolets.
L’última piga de lluentor primaveral
ja s’ha fos: esperarà la sort
d’un altre conte del cosmos rondant.
Del llibre "La mare que et renyava era un robot", Anna Ballbona.